sábado, 22 de noviembre de 2008

AUNG SAN SUU KYI



La demència consisteix en anar oblidant primer el present, després desapareix el passat, fins que tu mateix, acabes sent un desconegut.

Els nostres dirigents (alguns) volen recuperar la memòria històrica, fet essencial per a no oblidar-nos del que vam ser, dels nostres orígens, però, em pregunto: què passa amb la memòria recent?

Per què es veuen fotos a la premsa dels nostres polítics, donant la ma a dictadors, per exemple de la Xina?

Per què tenim tractes comercials amb els governants de Birmània, que estan matant a una població que només demana democràcia, autonomia?

Em sembla que la nostra societat, pateix de greus símptomes de demència. Penso que sense oblidar l’origen, no hem de perdre el sentit del PRESENT...

Vull donar el meu recolzament a Aung San Suu Kyi, premi nobel de la Paz, que viu a Londres, tancada a un pis, per protegir-se d'amenaces de mort per dictadors Birmans, amb qui Espanya manté tractes comercials.

Suu Kyi, tan sols demana democracia i autonomia al seu pais.
¿Sabeu que vol dir això?